“Concert per a ploma i veus trencades” És un aplec de quatre poemaris confegits entre els anys 2000 i 2004 amb els quals l’autor va viure un veritable procés d’aprenentatge. Es presenten com a quatre moviments d’un concert que conviden el lector a la reflexió personal. “Per no perdre l’esperança” mostra una visió crítica, però esperançada, de la joventut actual. “Esclats de pau en temps incert” està fonamentat en la resposta cívica a la bogeria de la guerra d’Irak. “Espais oberts damunt de mil anhels” és la crònica d’un viatge a la Costa da Morte, un any després del desastre ecològic del Prestige. “Senet de Llac” pretén fer el retrat d’un poble que lluita per no perdre la seva identitat.