Na Cristina Pérez García – 1973, Premià de Mar ( Barcelona ) – és Llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. Va començar a escriure de ben joveneta, i als setze anys ja va guanyar alguns premis literaris. El 1993 va guanyar el Primer Premi de prosa a la Mostra Literària del Maresme. A partir del 1999 va guanyar diversos certàmens de poesia. L’any 1999 va guanyar el Segon Premi en prosa i un altre Segon Premi en poesia a la Mostra Literària del Maresme amb “Cors Auxiliars”. L’any 2000 va obtenir el Primer Premi amb “Electrocardiograma” a la mateixa mostra literària, i més endavant encara la tornaria a guanyar l’any 2001 amb “De nou la dolça química dels sentiments”, el 2002 amb “Dolces imperfeccions”, el 2003 amb “Cadenes” i el 2004 amb “Santuari”.
Aquest recull de poemes són els que ara us oferim en el llibre que teniu a les mans.
Actualment està escrivint un altre recull de poesies - en revisió -, i també té en projecte un llibre de relats.
Format: 153mmx200mm, tapa flexible, tot color, llom cosit
Interiorisme és un poemari recull de l’obra de la jove poeta Cristina Pérez durant un munt d’anys.
A COPS DE VIDA - 1999 - fa servir la metàfora i moltes de les imatges que després li seran pròpies, però no hi ha tanta definició ni rotunditat en les poesies. És el despertar d'una veu literària.
A CORS AUXILIARS - 1999/2000 – es nota la recerca d'un llenguatge poètic fortament marcat pel sentiment. De vegades és metafòric, d'altres s’escapa a la lògica i se submergeix en móns onírics i surrealistes, que escapen la raó. La temàtica és marcadament passional, i gairebé no s'hi troba la preocupació existencialista.
ELECTROCARDIOGRAMA -2000 - ofereix una preocupació existencialista, al costat d'una temàtica amorosa. Són poemes que volen sorprendre, transmetre un nou llenguatge mitjançant una estructura definida, amb imatges i comparacions que no són esteticistes ni juguen a ser-ho.
DE NOU, LA DOLÇA QUÍMICA DELS SENTIMENTS – 2001 - són poemes basats en la condició mortal. Són poemes discursius, poc ornats, tot i que també hi ha metàfores i imatges que mostren la preocupació existencialista i la temàtica amorosa inherents a l’autora.
DOLCES IMPERFECCIONS - 2002 - referiria als anteriors reculls (De nou... o, fins i tot Electrocardiograma) tret que aquests no es basen en la condició mortal de l'home.
CADENES – 2003 – és un poemari dividit en tres parts on hi podem trobar una clara lloança a la humanitat i a l’existència més enllà de la mort, acompanyat d’evidents trets sexuals, explícits, molt biològics, emprant un llenguatge que prima el missatge per damunt de l’ornament.
SANTUARI – 2004 – està enterament dedicat a la temàtica de la mort. És una elegia llarga a la mort de la germana. Són poesies on trobem la desesperació per la mort, contra la indiferència i la insensibilitat. Són poemes durs, colpidors.
